Aqui està el clip de so. És una conversa entre dos personatges, aquesta és molt coneguda, a continuació poso el text:
¡Hola don Pepito! ¡Hola don José! ¿Pasó usted ja por casa? Por su casa, jo pasé. ¿Vió usted a mi abuela? A su abuela, jo la ví. Adiós don Pepito Adiós don José
He modificat la veu de un dels personatges per que així es diferenciin.
Aquest dijous, a classe varem veure la conferencia de un catedràtic de la universitat de Guadalajara, Guillermo Orozco. Aquest parlava de la comunicació audiovisual.
La imatge és universal, és a dir, tothom la entén, però aquesta te moltes formes de veure segons la posició de la cámara, els plànols, etc.
Una posició de càmera picada pot fer que dongui una sensació de inferioritat de allò que visualitzem, però per contra la contrapicada dona una sensació de grandesa.
Amb els plànols vindria a ser el mateix, aquest son la imatge, la realitat que volen que vegis. Un plànol més tancat o menys, etc.
Però tothom sap ser audiència?
Igual que ens ensenyen a interpretar un text escrit també hauria de haver una ensenyança envers com ser una bona audiència, és a dir, saber entendre el llenguatge audiovisual.
Però qui ho ha de fer?
Doncs la família i l’escola, acompanyant al nen amb els seus contactes en aquest món.
I no oblidem que la televisió educa, per aquest motiu em de tenir molt en compte el que veuen els mes petits de la casa.
Els anuncies, per exemple, a part de voler-te vendre una marca també t'estan venen una tipologia de família o de estatus…
Després d’aquesta conferència vam visualitzar dos anuncis, dels qual tant sols varem analitzar un, per aquest motiu em disposo a analitzar el segon. El anunci és el de Seat, brother.
Família formada per quatre; pare, mare i dos fills (nen i nena). Tenen un estatus mitja per el tipus de casa que tenen.
Relació paternal amb la nena, ja que és el pare qui l’acompanya a comprar el brother.
Se li dona molta importància a la figura del pare, amb els nens, tocant el violí al brother... això és per que aquest tipus de cotxe familiar el sol comprar el pare.
La música al principi és lenta, quan el brother entra a la casa te un ritme normal. La música torna a lenta quan el brother es queda sol i s’accelera un altre cop quan tornen amb el cotxe. Tristesa, alegria, tristesa, alegria.
La il•luminació en moment d’alegria és mes potent que en moment de tristesa, quan el brother està sol, la llum és molt tènue.
I finalment, el color del cotxe en el qual el brother no hi cap es gris, sinònim de antic, trist, en canvi el cotxe nou en el qual el brother si que hi cap es vermell, sinònim de nou, alegre.
Per treballar la tècnica de la descripció, a classe em escoltat diferents cançons on el procés de descripció era diferent, i la cosa a descriure també. Algunes de les cançons escoltades han estat: Gripau blau babau, Lila (de wiskins), la nit de sant Joan…
La descripció pot ser objectiva o subjectiva. La objectiva és aquella en la que el autor te una actitud imparcial davant l’objecte descrit i no intenta treure cap emissor del lector o oient. En canvi la subjectiva el autor reflecteix el que li sugereix personalment el objecte que descriu.
La seva estructura és: establiment del tema, caracterització i relació amb el món exterior.
Les tècniques son varies: us de sintagmes nominals àmpliament adjectivals, verbs en present o imperfecte d’indicatiu, paraules que descriuen impressions sensorials, i altres recursos expressius: comparacions, metonímies, personificacions, al•literació...
Com que l’exercici a classe m’ha agradat molt he buscat una cançó de caràcter descriptiu i es la següent:
PAU (els Pets)
Pau treballa i estudia, repassa apunts i llibres sota el taulell, mig d'amagat.
d'una petita oficina on es guanya la vida amb un contracte temporal.
Pau comparteix la nevera amb dos companys de feina i un marroquí mig il•legal
i a l'habitació somia amb una gironina que viu al bloc que hi ha al davant.
Pau és com la resta quan beu molt molesta les cambreres dels locals,
però al mateix temps es mou, vol canviar el món.
Pau no espera des de la trinxera, Pau té clar que no vol renunciar. Pau no es queda resignat al terra, Pau demà tornarà a començar.
Pau té proves cada dia de la pornografia que escampa el món neoliberal.
Pau hi ha cops que desespera però sap que no hi ha treva en un combat tan desigual.
Pau no és cap heroi, no té vocació de ser carn de santoral,
però per dormir tranquil ha de seguir.
Pau no espera des de la trinxera, Pau té clar que no vol renunciar. Pau no es queda resignat al terra, Pau demà tornarà a començar. (x2)
Les quatre propietats lingüístiques són: llegir, escriure, parlar i escoltar.
Llegir i escriure van molt interrelacionats, al igual que parlar i escoltar. Llegir seria el paper del receptor, en canvi escriure seria l’emissor. El mateix passaria amb parlar i escoltar, parlar seria el paper de emissor i escoltar el de receptor.
El lector te un procés actiu, ja que mentre llegeix va construint el significat del text, es a dir, el que entenem com a receptors poder no te res a veure amb el que volia transmetre l’emissor. També, llegir és un procés de predicció i inferència continua, ja que quan llegim fem unes hipòtesis sobre el significat d’aquest que llegirem i mentre anem llegint anem verificant o refutant les hipòtesis inicials.
En vers tot això, Escriure, és el procés a traves del qual es produeix un text escrit significatiu. I el construïm tenint en compte molts factors: aspectes formals, aspectes lingüístics i aspectes discursius.
Quan escrivim, estem emetin un missatge elaborat, ja que el podem corregir tantes vegades com vulguem abans de acabar-lo, en canvi quan parlem no passa això, ja que no podem elaborar el missatge.
En la parla expressem el nostre pensament a través del llenguatge articular, de forma lògica, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa (context).
I finalment, escoltar. Per escoltar em de tenir un paper actiu i participatiu, tenir un respecte per el emissor i les seves idees i ser objectiu per intentar entendre el que diu l’altre.
Per tant un bon oient es aquell que sap descobrir els objectius que te l’orador, sap entendre les idees principals i reaccionar si es el cas de parlar.
El llenguatge és una realitat molt objectiva però subjectiva alhora, ja que a una mateixa paraula podem donar-li més èmfasi o menys segons l’individu, per exemple: la paraula: porc, per una persona pot ser una paraula carinyosa però en canvi per un altre equivaldria a un insult. Aquí tindria molt que veure la comunicació no verbal, el to de veu i les gesticulacions.
La comunicació oral es complementa per dos fets: la informació que transmetem (7%) i la comunicació no verbal (93%), dintre d’aquesta ultima tindríem dos divisions més; el to de la veu (38%) i la comunicació no verbal en sentit estricte (mirades, gesticulacions...) equivaldria al 55%.
Això si ens referim al codi oral, però i l’escrit? Aquest també és subjectiu, ja que l’escriptor de un text vol transmetre uns conceptes, però en canvi tu tant sols en captes algun i subjectivament al motiu per el qual estàs llegint aquell text, per aquest motiu cada cop que et llegeixes un mateix text et pot sorprendre les milers de interpretacions que podem fer, també aquí tindria molt a veure el motiu per el qual l’estem llegint.
En conclusió, el missatge que envia el emissor al receptor és un determinat, però el receptor rep aquest missatge sugestionat per el context.
Una de les coses que ens diferencia els éssers humans dels primats és la comunicació a través del llenguatge.
Actualment hi han moltes maneres de comunicar-se: per internet(e-mail o messenger), per telèfon (trucada o missatge), o cara a cara.
Totes ens permeten comunicar-nos de manera verbal, pèro la única que ens permet comunicar-nos de manera verbal i no verbal és el cara a cara.
Al igual que el llenguatge verbal (el que diem), el llenguatge no verbal és important o inclús més que l’anterior. A través d’aquest podem percebre moltes coses que poder el emissor no vol que sabem, com per exemple: quan menteix, si està nerviós, cansat, etc.
A vegades podem controlar els moviments de la nostre expressió però molt d’ells no, els involuntàriament, és a dir, sense adornar-nos i aquest és el veritable llenguatge no verbal.
És per aquest motiu que les coses importants es solen dir cara a cara, ja que reps molta més informació a més del missatge implícit.
Per finalitzar, caldria dir que el llenguatge no verbal, és un llenguatge universal, és a dir, que tothom pot entendre un missatge sense necessitat de les paraules. Tot així, aquest missatge ha de ser sencill, és a dir que amb el llenguatge verbal pots fer complexa el mateix missatge i aprofundir en el tema a tractar. Seguidament en poso un exemple sobre la transmissió de un missatge (història) a través del llenguatge no verbal.
A classe varem fer un exercici bastant sorprenent. La professora va dictar set paraules: brut, impur, infectem, llardós, merdós, porc i ronyós. Es tractava de fer una cosa ben senzilla, numerar del un al deu, del més guarro al menys guarro.
El resultat va ser bastant curiós. De la mateixa paraula, cadascú li possava una intensitat diferent, fins el punt, per exemple, que jo considerava amb una intensitat de un sis la paraula porc i en canvi un altre la considerava d'un.
Això em va donar a pensar, i vaig arribar a la conclusió que el llenguatge és molt subjectiu. Cada persona en dona una intensitat o un altre a les paraules, però també i podríem incluir-hi que en aquesta intensitat que li donem, a part de tenir un punt personal, subjectiu, també i intervé el context en el qual vivim, és a dir, època, país, barri, etc.
Un cop fet aquest exercici en varem fer un altre, es tractava de dir un personatge que fos un bon comunicador i dir tres adjectius d’ell. Van sortir molts noms, cantants, escriptors, presentadors… i tots destacàvem per ser clars, organitzats a l’ora d’expressar-se, serenitat… però va haver un personatge que es sortia de tots aquest canons i que esta considerada com una bona comunicadora o també anomenada la veu del poble; la Belen Esteban. Aquesta diu les coses sense por, ni pels a la llengua, coses que tothom pensa però ningú diu.
Per tant, el bon comunicador és aquell que sap arribar al receptor.
Després de provar gairebe totes les funcions de tractament de imatge m'he dacantat per tant sols dues.
Per començar, a l'opció de filtres he anat a mapa i l'efecte: espejismo. Aquest efecte es el que fa que la imatge fagi com si fos un espiral.
Seguidament, a la mateixa opció de filtres, he anat a artisticos, efecte fotocopia. Amb aixó he aconseguit que tant sols es parques el contorn de les linies.
Pero com que la veia poc contrastada l'hi he augmentat el contrast amb l'opció, colores, niveles. D'aquesta manera he aconseguit la imatge desitjada.
Finalment he escalat la imatge a 800x533 pixels. I m'ha quedat una imatge de 305kb.
