Fa molt de temps que em passa una cosa insòlita, però no per això irrellevant, és curiosa i al mateix temps aterrant. Cada nit quan tanco els ulls a la realitat, al obri-los al somni apareix ella, l'Olga. Una noia semblant a una pastanaga gegant que sempre et mira amb un somriure, això és el que em neguiteja, el seu somriure, què és alhora tranquil·litzant o aterrador, depenent del perfil que la miris.
Porta sempre unes ulleres del mateix color que el seu cabell. Aquest és una escarola, però de color pastanaga. Les seves mans són petites i fredes. Els seus ulls són de color terra i petits com una avellana. El seu coll no és ni tant llarg com el de una girafa ni tant curt com el de un hipopòtam, és una mescla entre els dos. I la roba d'abric que utilitza és el que li dona aspecte de pastanaga. Una jaqueta taronja amb dos botons rodons.
L'Olga sempre apareix en el mateix un context, un lloc sorollós, amb molts individus semblants a ella que van amunt i avall per una sala tancada entre quatre parets.
Sort, que tant sols necessito quatre hores de son, per poder despertar-me i començar el dia, això és el que em tranquil·litza, quan obro els ulls i em veig rodejada de selva, en la meva llar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada