Intervenció de síntesi

Al començar les classes de GITIC se'm va obrir una finestra a un món inexplorat. Vaig observar les múltiples aplicacions que tenen cada una de les aplicacions en el món educatiu, tant envers al alumnat com per us personal o professional.

El gran repte va ser adaptar-me al funcionament del bloc, ja que no sabia ni de la seva existència. Això se'm va anar ajuntant amb les practiques fetes a classe. Mica en mica vaig anar fent de tal manera de poder tenir una regularitat en les intervencions. Però no ho e aconseguit en la totalitat de la paraula, és a dir, no m'ho he deixat tot per el final, ja que he anat fent intervencions, però aquestes no han estat regulars, entenent per regulars, una o dues intervencions per setmana.

Ha estat una matèria difícil, per això estic contenta ja que considero que e superat tots el requisits demanats.

En les meves intervencions, no he volgut quedar-me només amb allò purament descriptiu, he intentat anar una mica més enllà i aprofundir en algunes qüestions de manera reflexiva.

Les dues intervencions a destacar són:

- Tòpics. Ja que hi ha agut una tasca de recerca de informació i de reflexió pròpia envers el tema a tractar. Considero que el resultat té una gran qualitat.


- Cultura lliure i programari lliure. Aquest l'he elegit per que hi ha agut una tasca de recerca, però ha més a més la elaboració de un power point i la publicació amb un programa. És a dir una dificultat afegida. A més que considero que és un tema significatiu dintre d'aquesta assignatura.


Tot i el après, considero que queda molt camí per recorre, això només ha estat el caramel per enganxar-te i voler conèixer més.

Descripció d'una WebQuest

Una webquest és una unitat didàctica que planteja als alumnes una tasca a partir de la resolució que han de fer ells de un problema. Aquest es sobre un tema interessant per el alumnat.

Aquest procediment de recerca, està basat amb el constructivisme, és a dir, que creem coneixement a partir dels coneixements previs que ja poseim.

És un treball de caire col·laboratiu basat en els recursos que estan a internet. És una activitat de recerca guiada per la xarxa.

Les webquest és solen confondre amb la cacera del tresor. Però la diferencia entre elles, és que la webquest, la seva estructura està predeterminada, per tant l'aprenentatge es guiat, en canvi en la cacera del tresor no.

Descripció d'un Projecte Telemàtic

Un projecte telemàtic consisteix en dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-se els resultats per internet.

Un exemple de projecte telemàtic seria que una escola d'Anglaterra i una d'Espanya és posessin d'acord en compartir un mateix projecte: l'aprenentatge de les llengües, en el cas d'Anglaterra, el espanyol, i en el cas d'Espanya l'anglès.

El projecte podria consistir en que l'alumnat d'una escola i l'altre es posessin en contacte a traves de la missatgeria instantània.

Un alumne d'Espanya parlant amb un nen d'Anglaterra. Aquest dos nens seran els mateixos durant la durada del projecte, d'aquesta manera l'aprenentatge serà progressiu i és podran crear altres vincles, com són el companyerisme, l'amistat, etc.

És una manera diferent i divertida per aprendre anglès o espanyol, per tal de poder-te comunicar amb el teu amic.

Metàfores de l'ús de l'ordinador en relació amb l'aprenentatge

L'ordinador es una eina amb la qual ha de conviure el món educatiu. Però ara bé, aquesta està en procés de adaptació, ja que com totes les coses noves surgeixen pors al canvi, per por de que aquest canvi sigui pitjor del que ja tenien.

És creu que els ordinador substituiran al paper i al bolígraf i d'aquesta manera, ja no s'haurà de saber fer caligrafia, per exemple. Però això suposa un problema, ja que mai és podrà fer un text de caràcter únic, ja que no existiria la caligrafia manual.

Però tot això són supòsits d'un futur molt llunya. Analitzem el present. Actualment s'estan posant pissarres digitals a les aules. Aquestes són una gran aportació per el mestre, en tres sentits. El primer en salut, encara que sembli una ximpleria, el guix provoca alèrgia. I per segon, que tens un ventall més ampli de possibilitats a fer. I tercer, mai perds el que has escrit a la pissarra, ja que es pot guardar.

També és parla si es nociu per el infant començar des de ben petit a utilitzar les noves tecnologies, però es que aquestes són el futur, i els nens (futurs ciutadans) han de saber desenvolupar-se en elles.

Per tant, em de mirar endavant, sense por a ensopegar, per que si ensopeguem, ens aixecarem i continuarem.

Exposició territori: BORREDÀ

La ultima posada en públic va ser l'exposició oral del tema: territori, aquesta va ser amb parelles. Podies escollir qualsevol tema relacionat amb el territori. En el nostre cas varem escollir un poble anomenat Borredà que està situat en la comarca del berguedà i tocant a la comarca del ripollès.

Varem escollir-lo per què el poc que coneixíem d'ell ens resultava interessant. Un cop elegit el tema, vam haver de recercar informació de diverses fonts per tal de aprofundir sobre aquest. Aquesta tasca d'investigació va ser interessant, ja que varem descobrir moltes coses que ens varen captivar encara més de aquest petit poble.

La posada en escena va ser amb el suport de un power point. Aquest el varem combinar amb hipervincles, moviments sense haver de fer clic...

En la exposició vaig comentar que al voltant de el moli vell del poble hi havia un llegenda que s'explicava feia molt de temps als nens petits. Aquesta llegenda relacionava el poble amb les afores, els gorgs. No la vaig poder explicar ja que no hi havia temps, però tot i així considero que les llegendes de cada territori són interessants de saber, ja que et dona més informació sobre els vilatans d'aquests. Les seves pors, passions, angunies, etc.

Tot i que considero molt important les llegendes, no la escriure en aquest bloc, ja que perdria tota la seva màgia. Les llegendes han de ser recitades.

Per acabar, la exposició la varem finalitzar dintre del termini establert (set minuts).

Setmana extraordinaria

Varem anar a una conferencia sobre noves tecnologies al cibernarium. Allà ens varen explicar tots els cursos que fan per que la ciutadania és pugui alfabetitzar en el món de la informàtica d'una manera sencilla i flexible.

Només començar la conferencia ens varen passar un test del qual, anaven apareixen programes informàtic i nosaltres al full aviem de indicar si el coneixíem o no. Va ser aquí quan em vaig donar compte de la meva incultura informàtica.

La resta de la conferencia en certs moment va ser estàtica, encara que a partir de videos o powerpoitns la conferencia és va fer més suau.

En certa manera, casi tot el que varen dir, ja ho sabia, ja que molta cosa era explicar el context de la societat i com havia afectat la web 2.0. Tot i així, no cal negar que vaig aprendre bastants coses. Però no tant sols coneixements sinó també vaig descobrir programes que em varen ser interessants per poder utilitzar en un futur en la meva taca educativa.

En conclusió, va ser una conferencia bastant estàtica, però no pesada, ja que els continguts eren innovadors per a mi, a causa de la meva incultura informàtica.

Creació audiovisual

L'encàrrec, en aquesta ocasió, era fer un audiovisual que explicar una historia i en aquesta hi hagués un canvi de sentiments entre dos personatges.

La nostra proposta va ser fer un anunci, un anunci de pòsits. Vam haver de fer un guió, concretar i ambientar el lloc on anàvem a filmar, i aconseguir l'ajuda de dos nens per gravar el nostre anunci.

Aquest ha estat el resultat:

Tòpics

Hi han molts tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació, a continuació n'analitzaré alguns.

Una imatge val més que mil paraules.
Aquesta frase ve derivada d'un altre tòpic: "ver para creer".

La imatge arriba més ràpid al individu que les paraules, a més amb la facilitat que arriba a qualsevol individu, sense tenir en compte sector social, edat, etc.

Un altre avantatge de l'imatge, és que et dona una informació restringida, és a dir, tots veiem la mateixa imatge, però per contra ens restringeixen la imaginació, ja que amb la descripció d'un objecte, dues persones diferents poden imaginar-se aquest objecte de maneres totalment oposades, en això consisteix la imaginació.

Per tant considerem la imatge com un fet, una realitat, i les paraules com una cosa més poètica, per tant intruiria un altre tòpic: "Las palabras se las lleva el viento". Dintre d'aquest darré tòpic i fent referencia al tòpic inicial, poso aquest anunci per que queda molt clar que una imatge val més que mil paraules.




Davant de la televisió, el receptor és passiu.
El receptor, adopta una relació o posició passiva, ja que només percep missatges i en canvi no envia missatge. És per això que es diu que davant de la televisió, el receptor és passiu.

Però això no es del tot cert, ja que actualment en mols dels programes televisius incorporen una parcel·la de la pantalla dedicada a missatges que envien els espectadors comentant el programa, el tema del qual es tracta, etc.

Per tant, actualment existeix la possibilitat de que el receptor, davant de la televisió, no adapti un paper passiu, tot i així continua havent molt receptor passiu. Això és degut, en part, que per participar en els programes a partir de missatges, aquests tels cobren a un preu desorbitant.

La violencia vista a la televisió o al cinema, genera violència.
Podríem dir que aquesta frase es sustenta amb la base de que la violència genera més violència.
Això és una realitat, si el infant veu violència o interpretarà com una cosa quotidiana, per tant una cosa que no rebutjarà ja que està acostumat a veure-la. És per aixó que la televisió o el cinema generen violència.

Però també és un error encol·lomar totes les resposabilitats a dos ajens exteriors. És veritat que el cinema o la televisió pot incentivar a la violència, però també em de veure un altre realitat més propera; els pares.

Mirar el seguent anunci:



Per tant, un factor clau és l'educació de l'infant.

Per acabar, voldria destacar, que la televisió i el cinema no tant sols aporten violéncia, hi han pel·licules o programes de moltes menes, per tant no hem de generalitzar.

Analisi d'un anunci

Els medis de comunicació (televisió, radio, premsa, publicitat i internet), entretenen, informen... i eduquen.

- Proposen models
- Difonen ideals
- Provoquen experiències vicaries
- Influeixen en la socialització

Dintre la publicitat trobem els anuncis televisius, n'he triat un per tal de analitzar-lo.

El anunci triat és el de Seat, brother.



Família formada per quatre; pare, mare i dos fills (nen i nena). Tenen un estatus mitja per el tipus de casa que tenen.

Relació paternal amb la nena, ja que és el pare qui l’acompanya a comprar el brother.

Se li dona molta importància a la figura del pare, amb els nens, tocant el violí al brother... això és per que aquest tipus de cotxe familiar el sol comprar el pare.

La música al principi és lenta, quan el brother entra a la casa te un ritme normal. La música torna a lenta quan el brother es queda sol i s’accelera un altre cop quan tornen amb el cotxe.
Tristesa, alegria, tristesa, alegria.

La il·luminació en moment d’alegria és mes potent que en moment de tristesa, quan el brother està sol, la llum és molt tènue.

I finalment, el color del cotxe en el qual el brother no hi cap es gris, sinònim de antic, trist, en canvi el cotxe nou en el qual el brother si que hi cap es vermell, sinònim de nou, alegre.

Mapa conceptual

He creat un mapa conceptual de Internet. Aquest és una eina molt valuosa per estructurament de la informació, és una eina de suport del pensament.

Està molt bé el programa amb el qual le creat (Cmap tools), ja que pots escriure en la linia entre un concepte i un altre, d'aquesta manera que tot més clar i entenedor.

Power point amb Slide Share

Aviam de crear una presentació amb el programa power point de genere creatiu i utilitzant diferent tipus d'animació.

Un cop fet això aviam de publicar la presentació amb el programa Slide Share.

Aquest programa serveix per fer presentacions, pujar o publicar presentacions fetes, etc.

Quan he pujat el meu power point amb el Slide Share, s'ha m'ha eliminat totes les animacions i només surt la pantalla.

Gitic

View more presentations from SaraGL.

Cultura lliure i programari lliure

Després de informar-me sobre el tema: cultura lliure i programari lliure, he fet un power point explicant aquests dos conceptes.

L'he penjat amb el slideshare.

Cultura I Progrmari Lliure

View more presentations from guest39d4e84.

Reflexió:

La iniciativa de la cultura lliure el que fa es destribuir cultura (textos, musica, etc) però que aquest siguin llibertat de copiar-se. Tot i aixi, logicament tenen restringuit la modificació del contingut. Està molt bé aquesta iniciativa ja és més facil el accés a la cultura.

I el programari privatiu, no premet fer una millora del producte o utilitzar-lo sense una llicencia (per tant l'has de comprar). En cambi el programari obert, permet fer modificacions del codi del producte. I el programari lliure et permet modificar el codi i a més a més redistribuir-lo amb les millores creades.

Google docs

Google docs és una eina més del google, serveix per compartir documents entre diferents persones. És com si pengessis un word a la red, i tota la gent que comparteix aquest document pot anar actualitzant i modificant el document.

A part d'aquesta aplicació també en te d'altres, com per exemple fer presentacions. Concretament la que he fet jo tracta del tema: La informació a internet. Aquest (internet) es un recurs per trobar informació. Aquest gogle docs és una petita introducció al que ens podem trobar en aquest àmbit, informació, consells...

Google notebook

Google notebook és una eina per arxivar diferents adreces electròniques que siguin del teu interes. Normalment recorrem a arxivar-les en el apartat de "faboritos", però quin inconvenient té aquesta aplicació? Doncs que només la pots utilitzar si estas en el teu ordinador. En canvi, google notebook, t'ofereix guardar les diferents adreces i a més les pots veure a qualsevol ordinador, ja que aquestes adreces estan arxivades en internet i no en el ordinador personal.

També cal destacar que aquesta eina de notebook pots compartir-la amb altre gent, per tal de fer una llista comú de adreces que són d'interès per aquell col·lectiu de persones. I etiquetant cada entrada per així fer-ho més visual alhora de buscar algo en concret.

Però no només has de tenir una llista, sinó que en pots tenir diverses, de les quals algunes poden ser compartides i d'altres no.

Jo, he fet una llista sobre el tema del lleure. He adjuntat diferents adreces en les quals pots trobar: cases de colònies, terrenys d'acampada, formació del àmbit del lleure, etc.

Aquest és el link:

http://www.google.com/notebook/html?nbid=BDQKNSgoQzeudzc0k

Clip de so

Aqui està el clip de so. És una conversa entre dos personatges, aquesta és molt coneguda, a continuació poso el text:

¡Hola don Pepito!
¡Hola don José!
¿Pasó usted ja por casa?
Por su casa, jo pasé.
¿Vió usted a mi abuela?
A su abuela, jo la ví.
Adiós don Pepito
Adiós don José

He modificat la veu de un dels personatges per que així es diferenciin.

Aquesta sóc jo

Després de provar gairebe totes les funcions de tractament de imatge m'he dacantat per tant sols dues.

Per començar, a l'opció de filtres he anat a mapa i l'efecte: espejismo.
Aquest efecte es el que fa que la imatge fagi com si fos un espiral.

Seguidament, a la mateixa opció de filtres, he anat a artisticos, efecte fotocopia.
Amb aixó he aconseguit que tant sols es parques el contorn de les linies.

Pero com que la veia poc contrastada l'hi he augmentat el contrast amb l'opció, colores, niveles.
D'aquesta manera he aconseguit la imatge desitjada.

Finalment he escalat la imatge a 800x533 pixels. I m'ha quedat una imatge de 305kb.

Les noves tecnologies i jo

De petita la tecnologia no era una cosa de gran interés per mi, fins que vaig arribar a tercer de primària i vaig tenir el meu primer contacte amb un ordinador. A partir d’allà vaig començar a sentir més interés per la tecnologia, ja que també era més gran.

A l’escola ens van ensenyar com funcionava un ordinador, a utilitzar diversos programes, com funcionava internet, i fins i tot quan vaig ser més gran (4 de la ESO) ens van fer una iniciació a la programació. Va ser en aquell moment que vaig decidir que mai faria la carrera de informàtica.

Envers a la tecnologia em sento una persona afortunada, ja que no li tinc por, com molta gent li passa quan no li funciona alguna cosa, a mi si em passa de que no em funciona o no se com va algo, vaig provant. Tot i així no sóc una experta ja que molts programes no els se fer anar, per dos motius, el primer per que em resulta complicat, i el segon per que no necessito aquell programa, per tant no sento ninguna curiositat per ell.

En definitiva, decriuria que la meva relació amb les tecnologies és per interés, ja que si no sento curiositat per allò no em molesto en esbrinar com funciona.