Tòpics

Hi han molts tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació, a continuació n'analitzaré alguns.

Una imatge val més que mil paraules.
Aquesta frase ve derivada d'un altre tòpic: "ver para creer".

La imatge arriba més ràpid al individu que les paraules, a més amb la facilitat que arriba a qualsevol individu, sense tenir en compte sector social, edat, etc.

Un altre avantatge de l'imatge, és que et dona una informació restringida, és a dir, tots veiem la mateixa imatge, però per contra ens restringeixen la imaginació, ja que amb la descripció d'un objecte, dues persones diferents poden imaginar-se aquest objecte de maneres totalment oposades, en això consisteix la imaginació.

Per tant considerem la imatge com un fet, una realitat, i les paraules com una cosa més poètica, per tant intruiria un altre tòpic: "Las palabras se las lleva el viento". Dintre d'aquest darré tòpic i fent referencia al tòpic inicial, poso aquest anunci per que queda molt clar que una imatge val més que mil paraules.




Davant de la televisió, el receptor és passiu.
El receptor, adopta una relació o posició passiva, ja que només percep missatges i en canvi no envia missatge. És per això que es diu que davant de la televisió, el receptor és passiu.

Però això no es del tot cert, ja que actualment en mols dels programes televisius incorporen una parcel·la de la pantalla dedicada a missatges que envien els espectadors comentant el programa, el tema del qual es tracta, etc.

Per tant, actualment existeix la possibilitat de que el receptor, davant de la televisió, no adapti un paper passiu, tot i així continua havent molt receptor passiu. Això és degut, en part, que per participar en els programes a partir de missatges, aquests tels cobren a un preu desorbitant.

La violencia vista a la televisió o al cinema, genera violència.
Podríem dir que aquesta frase es sustenta amb la base de que la violència genera més violència.
Això és una realitat, si el infant veu violència o interpretarà com una cosa quotidiana, per tant una cosa que no rebutjarà ja que està acostumat a veure-la. És per aixó que la televisió o el cinema generen violència.

Però també és un error encol·lomar totes les resposabilitats a dos ajens exteriors. És veritat que el cinema o la televisió pot incentivar a la violència, però també em de veure un altre realitat més propera; els pares.

Mirar el seguent anunci:



Per tant, un factor clau és l'educació de l'infant.

Per acabar, voldria destacar, que la televisió i el cinema no tant sols aporten violéncia, hi han pel·licules o programes de moltes menes, per tant no hem de generalitzar.