dilluns, 26 d’octubre del 2009

La comunicació

El llenguatge és una realitat molt objectiva però subjectiva alhora, ja que a una mateixa paraula podem donar-li més èmfasi o menys segons l’individu, per exemple: la paraula: porc, per una persona pot ser una paraula carinyosa però en canvi per un altre equivaldria a un insult. Aquí tindria molt que veure la comunicació no verbal, el to de veu i les gesticulacions.

La comunicació oral es complementa per dos fets: la informació que transmetem (7%) i la comunicació no verbal (93%), dintre d’aquesta ultima tindríem dos divisions més; el to de la veu (38%) i la comunicació no verbal en sentit estricte (mirades, gesticulacions...) equivaldria al 55%.

Això si ens referim al codi oral, però i l’escrit? Aquest també és subjectiu, ja que l’escriptor de un text vol transmetre uns conceptes, però en canvi tu tant sols en captes algun i subjectivament al motiu per el qual estàs llegint aquell text, per aquest motiu cada cop que et llegeixes un mateix text et pot sorprendre les milers de interpretacions que podem fer, també aquí tindria molt a veure el motiu per el qual l’estem llegint.

En conclusió, el missatge que envia el emissor al receptor és un determinat, però el receptor rep aquest missatge sugestionat per el context.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada