A classe varem fer un exercici bastant sorprenent. La professora va dictar set paraules: brut, impur, infectem, llardós, merdós, porc i ronyós. Es tractava de fer una cosa ben senzilla, numerar del un al deu, del més guarro al menys guarro.
El resultat va ser bastant curiós. De la mateixa paraula, cadascú li possava una intensitat diferent, fins el punt, per exemple, que jo considerava amb una intensitat de un sis la paraula porc i en canvi un altre la considerava d'un.
Això em va donar a pensar, i vaig arribar a la conclusió que el llenguatge és molt subjectiu. Cada persona en dona una intensitat o un altre a les paraules, però també i podríem incluir-hi que en aquesta intensitat que li donem, a part de tenir un punt personal, subjectiu, també i intervé el context en el qual vivim, és a dir, època, país, barri, etc.
Un cop fet aquest exercici en varem fer un altre, es tractava de dir un personatge que fos un bon comunicador i dir tres adjectius d’ell. Van sortir molts noms, cantants, escriptors, presentadors… i tots destacàvem per ser clars, organitzats a l’ora d’expressar-se, serenitat… però va haver un personatge que es sortia de tots aquest canons i que esta considerada com una bona comunicadora o també anomenada la veu del poble; la Belen Esteban. Aquesta diu les coses sense por, ni pels a la llengua, coses que tothom pensa però ningú diu.
Per tant, el bon comunicador és aquell que sap arribar al receptor.
El resultat va ser bastant curiós. De la mateixa paraula, cadascú li possava una intensitat diferent, fins el punt, per exemple, que jo considerava amb una intensitat de un sis la paraula porc i en canvi un altre la considerava d'un.
Això em va donar a pensar, i vaig arribar a la conclusió que el llenguatge és molt subjectiu. Cada persona en dona una intensitat o un altre a les paraules, però també i podríem incluir-hi que en aquesta intensitat que li donem, a part de tenir un punt personal, subjectiu, també i intervé el context en el qual vivim, és a dir, època, país, barri, etc.
Un cop fet aquest exercici en varem fer un altre, es tractava de dir un personatge que fos un bon comunicador i dir tres adjectius d’ell. Van sortir molts noms, cantants, escriptors, presentadors… i tots destacàvem per ser clars, organitzats a l’ora d’expressar-se, serenitat… però va haver un personatge que es sortia de tots aquest canons i que esta considerada com una bona comunicadora o també anomenada la veu del poble; la Belen Esteban. Aquesta diu les coses sense por, ni pels a la llengua, coses que tothom pensa però ningú diu.
Per tant, el bon comunicador és aquell que sap arribar al receptor.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada