Les quatre propietats lingüístiques són: llegir, escriure, parlar i escoltar.
Llegir i escriure van molt interrelacionats, al igual que parlar i escoltar.
Llegir seria el paper del receptor, en canvi escriure seria l’emissor. El mateix passaria amb parlar i escoltar, parlar seria el paper de emissor i escoltar el de receptor.
El lector te un procés actiu, ja que mentre llegeix va construint el significat del text, es a dir, el que entenem com a receptors poder no te res a veure amb el que volia transmetre l’emissor.
També, llegir és un procés de predicció i inferència continua, ja que quan llegim fem unes hipòtesis sobre el significat d’aquest que llegirem i mentre anem llegint anem verificant o refutant les hipòtesis inicials.
En vers tot això, Escriure, és el procés a traves del qual es produeix un text escrit significatiu. I el construïm tenint en compte molts factors: aspectes formals, aspectes lingüístics i aspectes discursius.
Quan escrivim, estem emetin un missatge elaborat, ja que el podem corregir tantes vegades com vulguem abans de acabar-lo, en canvi quan parlem no passa això, ja que no podem elaborar el missatge.
En la parla expressem el nostre pensament a través del llenguatge articular, de forma lògica, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa (context).
I finalment, escoltar. Per escoltar em de tenir un paper actiu i participatiu, tenir un respecte per el emissor i les seves idees i ser objectiu per intentar entendre el que diu l’altre.
Per tant un bon oient es aquell que sap descobrir els objectius que te l’orador, sap entendre les idees principals i reaccionar si es el cas de parlar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada