La tele educa

Avui en dia molts nens de totes les edats veuen la televisió com una eina més per el aprenentatge. Aprenen a partir dels anomenats "programes basura" o també dels documentals, entrevistes a especialistes, programes específics per als infants, etc. Tot i així hi ha una cosa que no poden controlar, quan es tracte de la televisió, els anuncis. Aquests també eduquen! Els anuncis, normalment són absurds (ex: detergents (Vip expres)), abstractes, sensuals (ex: colònies) i violents (ex: jocs psp). Però tot i així sempre hi han alguns anuncis que es surten d'aquests tòpics.

Un d'ells és l'anunci que poso a continuació. És un anunci d'un detergent d'Argentina. He elegit aquest per que fa referencia també al món educatiu. La creativitat del nen, les ganes de experimentar, la vivacitat...

Considero que haurien de haver més anuncis com aquest. Però ara em preguntareu, que aprenen els nens amb aquest anunci? El que aprenen és que embrutar-se no es dolent. Tot i així cal reconèixer que aquest anunci educa més als pares que als nens.

Exposició territori: BORREDÀ

La ultima posada en públic va ser l'exposició oral del tema: territori, aquesta va ser amb parelles. Podies escollir qualsevol tema relacionat amb el territori. En el nostre cas varem escollir un poble anomenat Borredà que està situat en la comarca del berguedà i tocant a la comarca del ripollès.

Varem escollir-lo per què el poc que coneixíem d'ell ens resultava interessant. Un cop elegit el tema, vam haver de recercar informació de diverses fonts per tal de aprofundir sobre aquest. Aquesta tasca d'investigació va ser interessant, ja que varem descobrir moltes coses que ens varen captivar encara més de aquest petit poble.

La posada en escena va ser amb el suport de un power point. Aquest el varem combinar amb hipervincles, moviments sense haver de fer clic...

En la exposició vaig comentar que al voltant de el moli vell del poble hi havia un llegenda que s'explicava feia molt de temps als nens petits. Aquesta llegenda relacionava el poble amb les afores, els gorgs. No la vaig poder explicar ja que no hi havia temps, però tot i així considero que les llegendes de cada territori són interessants de saber, ja que et dona més informació sobre els vilatans d'aquests. Les seves pors, passions, angunies, etc.

Tot i que considero molt important les llegendes, no la escriure en aquest bloc, ja que perdria tota la seva màgia. Les llegendes han de ser recitades.

Per acabar, la exposició la varem finalitzar dintre del termini establert (set minuts).

El debat posat a la pràctica

L'altre posada en públic va ser en el discurs del debat. Com ja vaig explicar (veure entrada: el debat), el debat consistia en contraposar les opinions del SI i el NO envers un tema. El nostre tema era: Les noves tecnologies a les aules d'infantil.

Ens varem dividir en dos grups, aquesta divisió es va fer per sort, treien un paper amb la paraula: SI o NO. A mi concretament em va tocar el NO.

Primer de tot, havíem de escollir un capità, i seguidament posar-no a investigar sobre el tema per poder treure argumentacions per defensar que NO han de haver noves tecnologies a les aules d'infantil. La búsqueda va ser dificultosa, ja que amb la era tecnològica en la que vivim tot el que trobàvem feia referencia a que Si que haurien de haver noves tecnologies a les aules d'infantil. Per aquesta raó varem començar a buscar entre les teories de diferents pedagogs i filòsofs, per treure una argumentació que pugesim utilitzar.

La búsqueda va ser dificultosa però tot i així ens varem sortir i varem fer una bona introducció del debat, argumentació, contra argumentació i conclusió.

Recitació

Recitar un poema o un conte davant un públic de setanta dues persones, és tot un repte.

Aquest era l'encàrrec fet per la professora, recitar un poema o un conte davant la classe. Jo vaig elegir un conte. Concretament un conte que feia referencia a la nostra tasca educativa que farem en un futur, per això em va semblar interessant elegir-lo per recitar-lo a l'aula.

Cal dir, que quan em vaig trobar davant la classe, em va impressionar, però tot i així vaig recitar el meu conte sense cap entrebanc.

La cara dels companys era de persones captivades amb ganes de saber com es desvetllaria la historia explicada.

Tot i que vaig passar molts nervis, ha estat una experiència que repetiria, ja que m'ha donat seguretat alhora de parlar davant els meus companys.

Setmana extraordinaria

Varem anar a una conferencia sobre noves tecnologies al cibernarium. Allà ens varen explicar tots els cursos que fan per que la ciutadania és pugui alfabetitzar en el món de la informàtica d'una manera sencilla i flexible.

Només començar la conferencia ens varen passar un test del qual, anaven apareixen programes informàtic i nosaltres al full aviem de indicar si el coneixíem o no. Va ser aquí quan em vaig donar compte de la meva incultura informàtica.

La resta de la conferencia en certs moment va ser estàtica, encara que a partir de videos o powerpoitns la conferencia és va fer més suau.

En certa manera, casi tot el que varen dir, ja ho sabia, ja que molta cosa era explicar el context de la societat i com havia afectat la web 2.0. Tot i així, no cal negar que vaig aprendre bastants coses. Però no tant sols coneixements sinó també vaig descobrir programes que em varen ser interessants per poder utilitzar en un futur en la meva taca educativa.

En conclusió, va ser una conferencia bastant estàtica, però no pesada, ja que els continguts eren innovadors per a mi, a causa de la meva incultura informàtica.

La lectura amb veu alta

Aquest exercici fet a classe consistia en preparar un text a casa, per després a classe llegir-lo davant dels companys.

La tasca semblava sencilla, però no ho era tant. Per fer una bona lectura amb veu alta no es suficient amb pronunciar bé i tenir un to de veu adequat, s'ha de anar més enllà, s'ha de captivar al oient. I com es fa això?

Primer de tot, has de comprendre el text, només així sabràs transmetre'l al públic. S'han de mantenir les pauses i els silencis. Variar les entonacions, el ritme, la velocitat l'articulació...

Un altre punt important seria l'actitud del lector en vers la lectura, la mirada al públic. D'aquesta manera no només estaràs llegint sinó que integraràs a cada un dels individus del públic a la lectura.

I finalment, s'ha de intentar no utilitzar crosses. També caldria remarcar que aquestes no s'utilitzen si el text està ben treballat prèviament.

La lectura que vaig fer jo en veu alta es titula: "Les encantades del castell d'Hostoles". És una llegenda arrelada a la comarca gironina i més concretament a la garrotxa. Personalment, tot i que és poden millorar mols aspectes de la meva lectura en veu altra, considero que vaig aconseguir captivar als receptors (els meus companys), i això és un bon començament.

Creació audiovisual

L'encàrrec, en aquesta ocasió, era fer un audiovisual que explicar una historia i en aquesta hi hagués un canvi de sentiments entre dos personatges.

La nostra proposta va ser fer un anunci, un anunci de pòsits. Vam haver de fer un guió, concretar i ambientar el lloc on anàvem a filmar, i aconseguir l'ajuda de dos nens per gravar el nostre anunci.

Aquest ha estat el resultat: